jueves, 2 de febrero de 2012

TOMA QUE TOMA QUE... TOMATE!!!

A SOLUCIÓN DA ADIVIÑA DE MANU...
ERA UN...
TOMATE
UNHA VEZ RESOLTA A ADIVIÑA, @S COCIÑEIR@S COMENZARON A FALAR DOS TOMATES... FOI ENTÓN CANDO LEMBREI UN XOGO-CANCIÓN, DE CANDO EU ERA PEQUENA, DO TOMATE. COMENTEILLO... 
E TOD@S, TODO@S QUERÍAN APRENDELO E XOGAR!!!
AQUÍ VOS DEIXAMOS UNS FRAGMENTOS DAS XOGADAS...
(POR SE QUEREDES APRENDELO)
DESPOIS REXISTRAMOS A LETRA DA CANCIÓN E ILUSTRÁMOLA...
POR ÚLTIMO... CADA COCIÑEIR@ REXISTROU NUNHA TÁBOA DE DOBRE ENTRADA "GUSTA OU NON GUSTA O TOMATE" A OPINIÓN DE TOD@S @S COCIÑEIR@S...
                                 
FOI MOI, MOI DIVERTIDA A XORNADA DE HOXE... 
E SEN DUDALO PODO AFIRMAR QUE VAI A SER O XOGO D@S COCIÑEIR@S DURANTE UNS DÍAS, NON PARAN DE TARAREAR A CANCIÓN E DE XOGAR EN ANACOS LIBRES DE TEMPO...

10 comentarios:

  1. QUE RECORDOS!!!
    EU CANDO ERA PEQUENIÑA NO PATIO DO MEU COLE TAMÉN XOGABA A TOMA-TOMATE CON TOD@S @S MEUS AMIGUIÑ@S...
    AGORA TÓCAME XOGAR DE NOVO CON MARÍA.
    E POR SUPOSTO CON TOD@S @S COCIÑEIR@S!!!!
    UN SAUDO REPOLUDO!!!

    ResponderEliminar
  2. Erika vino contando el juego y que le gusto mucho, me explico que el que no sacaba la mano perdía, yo es la primera vez que lo veo, saludos.

    ResponderEliminar
  3. MOI BEN EXPLICADO ÉRIKA!!! AGORA XA PODEDES XOGAR NA CASA... É MOI SINXELO E NON HAI LÍMITE DE XOGADORES. XA NOS CONTARÁ ÉRIKA QUEN GAÑA... AÍNDA QUE ESTAMOS CASE SEGUROS QUE VAI SER ÉRIKA...
    BIKIÑOS DE MEL...
    PARA UNHA COCIÑEIRA DEZ!!!

    ResponderEliminar
  4. Ola cociñeiriñ@s!

    Pois eu pensaba que sería PAPA NOEL: GRANDE, VERMELLO... non podía haber outro.

    Bicos a moreas!

    ResponderEliminar
  5. Ola outra vez cociñeiriñ@s!

    A ver se vos gusta este vídeo:

    http://www.youtube.com/watch?v=-SG7Wzvi354

    Bicos a moreas!

    ResponderEliminar
  6. Ola outra vez cociñeiriñ@s!

    Coñecedes este poema de Pablo Neruda? Titúlase:

    ODA AL TOMATE

    La calle
    se llenó de tomates,
    mediodía,
    verano,
    la luz
    se parte
    en dos
    mitades
    de tomate,
    corre
    por las calles
    el jugo.
    En diciembre
    se desata
    el tomate,
    invade
    las cocinas,
    entra por los almuerzos,
    se sienta
    reposado
    en los aparadores,
    entre los vasos,
    las mantequilleras,
    los saleros azules.
    Tiene
    luz propia,
    majestad benigna.
    Debemos, por desgracia,
    asesinarlo:
    se hunde
    el cuchillo
    en su pulpa viviente,
    es una roja
    víscera,
    un sol
    fresco,
    profundo,
    inagotable,
    llena las ensaladas
    de Chile,
    se casa alegremente
    con la clara cebolla,
    y para celebrarlo
    se deja
    caer
    aceite,
    hijo
    esencial del olivo,
    sobre sus hemisferios entreabiertos,
    agrega
    la pimienta
    su fragancia,
    la sal su magnetismo:
    son las bodas
    del día,
    el perejil
    levanta
    banderines,
    las papas
    hierven vigorosamente,
    el asado
    golpea
    con su aroma
    en la puerta,
    es hora!
    vamos!
    y sobre
    la mesa, en la cintura
    del verano,
    el tomate,
    astro de tierra,
    estrella
    repetida
    y fecunda,
    nos muestra
    sus circunvoluciones,
    sus canales,
    la insigne plenitud
    y la abundancia
    sin hueso,
    sin coraza,
    sin escamas ni espinas,
    nos entrega
    el regalo
    de su color fogoso
    y la totalidad de su frescura.

    Bicos a moreas

    ResponderEliminar
  7. Ola cociñeiriñ@s!

    Hai varias versións ao poema anterior musicado por Jorge Drexler, a ver cal vos gusta máis:

    http://www.youtube.com/watch?v=SQY9VKA6yUY&feature=related

    http://www.youtube.com/watch?v=ORX4DhARW-g&feature=related

    http://www.youtube.com/watch?v=Y0xuOEBTWYg&feature=fvwrel

    Bicos a moreas!

    ResponderEliminar
  8. MOITÍSMAS GRAZAS POLA INFORMACIÓN... DESPOIS XA TE COMENTAMOS CAL... NOS GUSTA MÁIS!!!
    BICOS

    ResponderEliminar
  9. Nos xa xogamos nada mais chegar a casa, mentres se quentaba a comida...Que recordos me trouxo este xogo e a verdade e que nos enchémonos a rir con el...e por suposto que me gañou Leire.

    ResponderEliminar
  10. ASÍ ME GUSTA LEIRE... GAÑANDO A MAMÁ, NON ME ESPERABA MENOS, BO TRABALLO!!!
    A VERDADE É QUE A MIN TAMÉN ME TROUXO MOITOS RECORDOS DO COLEXIO E DAS AMIGAS (JEJEJEJJ), PERO É DIVERTIDO VELOS XOGAR E VER COMO AÍNDA (A MAIORÍA) NON TEÑEN PICARDÍA...
    BICOS A MOREAS...
    PARA UNHA MAMÁ XOGADORA!!!

    ResponderEliminar